Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni deVilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia deSant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el…

Ermita situada a la part muntanyosa del nord del terme, en un planell del turó deSant Elies 999 m d’altitud Consta que existia el 1286 quan el feligrès Antic de Tàpies li deixà dos di-ners El seu origen podria ésser molt més remot La capella actual es va refer al segle XVII, és rectangular, amb porta d’arc de mig punt amb un curiós relleu a la dovella central La nau és molt baixa amb arcs ogivals i dues claus de volta, una datada del 1633 Té un campanar d’espadanya Té la casa annexa, on vivien els ermitans Avui és un refugi…

Situació Hom considera que aquest campanar ha estat bastit amb restes de la torre de l’antic palau comtal dels segles XI i XII M Anglada El campanar deSantPeredeVilamajor és una torre quadrada exempta, situada al sud-est del temple parroquial, a la dreta de la façana És emplaçada a la part alta de la població, a 305 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG492151 Ocupa el sector antic del poble, conegut com la Força, en part aïllat per…

El castell o palau comtal deVilamajor és amplament documentat a partir del 1079, que fou objecte d’un pacte entre els comtes germans, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida Consta també documentalment que la reina Peronella i el comte Ramon Berenguer IV hi sojornaven sovint cap els anys 1156 i 1157 Fins i tot, segons la tradició, és probable que hi nasqués el 1154 l’infant Ramon, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, que més tard va canviar de nom i fou conegut com Alfons I de Catalunya Els…

Situació Aquesta església enfilada al massís del Montseny conserva els murs de la nau i part d’un antic absis romànic Destaca a primer terme un petit campanar amb accés exterior, d’època posterior al romànic M Anglada L’antiga parròquia, a 700 m sobre el nivell de la mar, queda al vessant oriental que va des del turó de Pi Novell 1 272 m d’altitud fins a la Tordera, a l’extrem nord del terme municipal Al davant té el vessant on hi ha la Costa de Montseny i el mas de l’Illa, avui dia convertit en un gran hostal a l’altra banda…

Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic deSantPeredeVilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de…

Situació Vista de la façana de l’església després de la seva restauració J Tous La capella deSant Joan de Can Nadal és adossada a les construccions de l’antic mas de Can Nadal, el qual es va convertir en restaurant de curta durada Es troba a una cota de 575 m sobre el nivell de la mar, al vessant de migjorn del turó deSant Elies Mapa L37-14364 Situació 31TDG493194 Del quilòmetre 7 de la carretera…

Situació i presentació Limita amb els municipis deSantPeredeVilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la deVilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera…

Capella situada entre els pobles deSant Antoni i deSantPeredeVilamajor, a la part dreta de la carretera que els uneix, a uns 10 minuts deSant Antoni vers el nord, a la petita carena d’una serra La família Sant Lleïr, que sens dubte rebria el nom de la capella, és documentada des del 1151 amb un Olivà deSant Lleïr i esdevé notable a partir de l’hereu Arnau deSant Lleïr…